Guido Dettoni della Grazia

Guido Dettoni1946 Itàlia. Artista visual i tàctil.

1961, practica la pintura i l'escultura a Alemanya, on el 1969 va tenir lloc la seva primera exposició.
1992/1993 Catalunya: dues exposicions antologiques sobre escultures a mesura de les mans , visuals i tàctils que després s’amplien per tal de ser continguts pel que contenim.
Barcelona 1998: primera Exposició -com Guido Dettoni della Grazia, el seu cognom complet- de la obra MARIA, una icona modelada per a ser continguda en les mans que la veuen. Representa la mare de Jesús, la Maria de la Sura 19 de l'Alcorà, la Shakti de l'hinduisme, la Kwan Yin de Xina, evocant l’imaginari de moltes cultures del món. S'ha instal·lat en gairebé 30 llocs entre catedrals, esglésies, universitats i centres d'art de tota Europa i Àsia. Des del 2002 és una exposició permanent a Assís; des del 2015 a Praga i Singapur i des del 2017 a Lampedusa i Florència. Lavoro | Mostre | Istallazioni.
A partir de l'exposició MARIA del ‘98, va anomenar algunes de les seves obres d'art "icòniques" perquè tenien el caràcter d'una icona, és a dir, un símbol important i durador, un objecte de gran atenció i devoció, segons el glossari dels termes d'art del MoMa.
Des de 1969, les seves obres escultòriques es donen principalment per la trobada entre les mans i la matèria mal·leables que ell modela, quasi sempre a cegues. Les mans veuen, els ulls es toquen. Als anys 70 va veure que la seva manera de treballar podia esdevenir col·lectiva, de manera que va iniciar la proposta del procés creatiu HANDMATTER.

Els humans aprenem amb les mans i la seva pròpia intel·ligència ha evolucionat aprenent a utilitzar les eines que les mans havien creat. (Frank R. Wilson - La mà: com s’utilitza per donar forma al cervell, la llengua i la cultura humana / Henri Focillon - Éloge de la main) Mans, una, mirall de l’altre. Dues meitats que formen la unitat, el cervell, font de la paraula. Paraula mans-cervell. Amb les mans manifestem els nostres sentiments i emocions i podem configurar dins nostre la realitat circumdant, també perquè la toquem i, alhora, ens en toca.

"Com observem les formes de mà que són el resultat d'una manifestació personal?
A cegues, ho fem amb les mans mentre en veure, ho fem també amb els ulls i, a més, des de diferents angles. En desplegar les formes en una projecció esfèrica plana, es genera una seqüència d’imatges 2D de manera que saltem del que és tangible al que és virtual. Aquesta seqüència es pot convertir en una narració estètica de la forma i ser compartida en l’entorn de l’ordinador i en Internet. La hipòtesi inicial –repetida reiteradament per nombroses experiències– és que totes les formes creades per les mans contenen informació sobre allò que n’ha estimulat la creació, això s’aplica, òbviament, a obres d’art que s’inspiren en allò que hi ha fora, allò que es veu, però també s’aplica a les obres que expresse i manifesten allò que hi ha a dins: és a dir, formes creades a cegues sense cap intenció de concretar alguna cosa.

S’arriba a la interpretació d’una forma passant de la forma 3D a les imatges 2D que, un cop compostes i reunides entre elles, poden representar allò que ha estimulat la creació de la forma mateixa. Per dur a terme aquesta experiència compositiva, el procés creatiu HANDMATTER, així anomenat per Guido Dettoni en 2000, incorpora una aplicació digital interactiva específicament programada. HANDMATTER ha trobat diverses aplicacions en el camp de les arts visuals (experiències a l'Àfrica Occidental, a Singapur, les Amèriques i a països europeus), en el camp de la discapacitat (Intervencions amb persones sordcegues a Catalunya, EUA i Canadà), en els camps de la teràpia i l’aprenentatge a Catalunya i Illes Balears.